LIDERATGE TRANSFORMACIONAL

     El model de lideratge transformacional va ser introduït per James MacGregor Burns l’any 1978¹ fruit de la seva investigació descriptiva sobre els estils de lideratge en el camp de la política, model que ha adquirit tanta importància que s’ha aplicat també com a referent dins la psicologia de les organitzacions. En aquesta investigació, Burns estableix dos conceptes o estils de lideratge: el lideratge transformacional i el lideratge transaccional. Pel que fa al primer, introdueix una dimensió ètica i moral en la seva proposta de lideratge transformacional on la tasca del líder es troba en la transformació dels ideals i valors de les persones. A diferència del lideratge transaccional, aquest no centra la seva tasca en la transacció, intercanvi o recompensa entre el líder i el seguidor, sinó que posa èmfasi en l’interès del col·lectiu per sobre dels seus interessos individuals,

Més tard, Bernard M. Bass² proposa un model de lideratge transformacional on busca tan el desenvolupament de l’individu com la transformació del col·lectiu, integrant d’aquesta manera els dos estils de lideratge proposats per Burns. Seguint aquesta nova visió del lideratge i entenent que els líders poden presentar diferents patrons de conducta identificats en diferents estils de lideratge, Bass junt amb Bruce J. Avolio³, proposen el model de lideratge de rang complert (Full Range Leadership FRL), on es defineixen els comportaments que es manifesten entre els líders:

-        Laissez-Faire (LF): el líder té un paper passiu, “deixa fer” a les persones membres del grup deixant el poder totalment en mans d’aquestes.

-        Direcció per excepció: trobem dos tendències dins aquest estil, l’actiu (MBE-A) i el passiu (MBE-P). En el primer cas, el líder tendeix a actuar segons el model Laizzez-faire però supervisa les tasques i projectes intervenint de manera correctiva quan ho creu necessari, en el segon cas, deixa que hi hagi errors i llavors pren les mesures que creu convenients.

-        Recompensa contingent (CR): el líder recompensa o castiga en funció dels resultats obtinguts per la persona o equip.

-        Lideratge inspirador o carismàtic: el líder esdevé un model per als seguidors, és admirat i respectat, es veu com una persona amb capacitats extraordinàries, persistència i determinació.

-        Influència: es produeix un elevat grau d’identificació per part dels seguidors. A través d’objectius clars i compartits, el líder motiva les persones i els equips amb una actitud de compromís i optimisme, augmentant així l’esperit d’equip.

-        Intel·ligència: el líder estimula a les persones a solucionar problemes de forma creativa, ja que aquests són vistos com a oportunitats i no com a amenaces.

-        Individualitat: el líder actua com a mentor. Té en compte les necessitats i interessos individuals de les persones, establint una relació personalitzada, de confiança i comunicació bidireccional amb cadascuna d’elles, considerant-les com a persones més que com a simples treballadors/es.

Com podeu veure a la figura 1.1, com més tendeix un líder a comportar-se seguint el model Laissez-faire, més passivitat mostra i, per tant, més ineficaç és la seva tasca tranformadora. Ara bé, com més estimula els comportaments propis del líder transformador (inspiració-carisma, influència, intel·ligència i individualitat), més efectiva serà la seva actitud transformadora. 

¹ Burns, James Mc Gregor (1978): Leadership. Nova York. Harpercollins.
² Bass, Bernard M. (1985): Leadership and Performance Beyond Expectation.
³ Bernard M. Bass, Bruce J. Avolio (1994): Improving Organizational Effectiveness Through Transformational Leadership.