“Fer alguna cosa no garanteix un resultat, sinó que només es pot garantir si es fa bé.”
--Imaginem un ventall--
Cada vareta del ventall és una acció puntual de comunicació. Fins avui t'has dedicat a fer accions que han anat construint les diferents varetes que componen el teu ventall, però sense una planificació prèvia, sense una estratègia comunicativa marcada, sense un rumb a seguir.
És per això que el teu ventall és incomplet. Sense una planificació estratègica comunicativa al teu ventall és com si li faltés la tela. Un ventall sense roba mai arribarà a fer el vent que tu vols que faci. Planifica estratègicament perquè les diferents accions puntuals que conformen la teva tàctica comunicativa facin el soroll que vols que facin.
Per això la bidireccionalitat (la transmissió i la interacció dels missatges) és la premissa i el desafiament de l'estratègia de la comunicació, el feed back del qual es val la persona per enfortir la seva missió i objectius per tal de focalitzar i posicionar millor la seva identitat. Juntament amb aquesta bidireccionalitat, el llenguatge, la formació i l'ús de les xarxes socials salten a la vista al moment de concebre les estratègies de comunicació, les quals s'estan convertint en la fórmula comunicativa recurrent per buscar aquests espais de convergència i participació que reclamen les persones, i audiències per establir contactes socials i donar a conèixer els seus punts de vista, plaers i necessitats.
El desafiament de l'estratègia de la comunicació des d'una òptica bidireccional rau en trobar aquestes formes i maneres (que són el com fer la comunicació), que permetin confluir la capacitat tecnològica i la cultura política-decisional a favor de l'accés i la participació de tots els públics. Amb això entenem també que en el temps de la comunicació moderna les persones parlen o es comuniquen cada vegada més amb els seus “públics”, en un sentit plural i democràtic, obrint espais de comunicació directa, generant-li oportunitats per transmetre valors, expectatives, necessitats, sentiments. Però també contextualitzant les propostes i els estils de vida amb la vida quotidiana de la gent comuna.
Aquí també hi ha un sentit de representació social que s'aconsegueix entre els emissors i els receptors de la comunicació, el circuit comença amb els que conceben, planifiquen i gestionen la comunicació i els mitjans que ells utilitzen. Però això passa també per reconèixer com els que treballen la comunicació han après a fer comunicació, amb quins paradigmes, valors i perspectives.
Implica una auto reflexió del comunicador per repensar la comunicació.
Cada vareta del ventall és una acció puntual de comunicació. Fins avui t'has dedicat a fer accions que han anat construint les diferents varetes que componen el teu ventall, però sense una planificació prèvia, sense una estratègia comunicativa marcada, sense un rumb a seguir.
És per això que el teu ventall és incomplet. Sense una planificació estratègica comunicativa al teu ventall és com si li faltés la tela. Un ventall sense roba mai arribarà a fer el vent que tu vols que faci. Planifica estratègicament perquè les diferents accions puntuals que conformen la teva tàctica comunicativa facin el soroll que vols que facin.
Per això la bidireccionalitat (la transmissió i la interacció dels missatges) és la premissa i el desafiament de l'estratègia de la comunicació, el feed back del qual es val la persona per enfortir la seva missió i objectius per tal de focalitzar i posicionar millor la seva identitat. Juntament amb aquesta bidireccionalitat, el llenguatge, la formació i l'ús de les xarxes socials salten a la vista al moment de concebre les estratègies de comunicació, les quals s'estan convertint en la fórmula comunicativa recurrent per buscar aquests espais de convergència i participació que reclamen les persones, i audiències per establir contactes socials i donar a conèixer els seus punts de vista, plaers i necessitats.
El desafiament de l'estratègia de la comunicació des d'una òptica bidireccional rau en trobar aquestes formes i maneres (que són el com fer la comunicació), que permetin confluir la capacitat tecnològica i la cultura política-decisional a favor de l'accés i la participació de tots els públics. Amb això entenem també que en el temps de la comunicació moderna les persones parlen o es comuniquen cada vegada més amb els seus “públics”, en un sentit plural i democràtic, obrint espais de comunicació directa, generant-li oportunitats per transmetre valors, expectatives, necessitats, sentiments. Però també contextualitzant les propostes i els estils de vida amb la vida quotidiana de la gent comuna.
Aquí també hi ha un sentit de representació social que s'aconsegueix entre els emissors i els receptors de la comunicació, el circuit comença amb els que conceben, planifiquen i gestionen la comunicació i els mitjans que ells utilitzen. Però això passa també per reconèixer com els que treballen la comunicació han après a fer comunicació, amb quins paradigmes, valors i perspectives.
Implica una auto reflexió del comunicador per repensar la comunicació.
Cuando tienes más claro y más desarrollado el tema de la “comunicación”, tu autoestima sube, por lo tanto tu seguridad también lo hace, cuando las personas notan eso te empiezan a ver como un líder, y es lo que queremos verdad?
ResponEliminaAhora, la limitación más grande (según mi opinión) de las personas, es el QUE DIRÁN. Si hago esto me dirán que soy un…, si hago esto otro ellos van a pensar que… y sabes cuál es el truco aquí? Que cuando piensas “que dirán” toda tu fisiología cambia, y tu cuerpo transmite todos los pensamientos que están pasando por tu cabeza hacia tu auditorio. Tal vez tú dices- yo no puedo sacarme esos pensamientos de la cabeza. ¿Cómo hago? La verdad que es muy simple, no deposites tu atención en ellos sino en ti. Piensa como estas y como te sientes, relájate a ti mismo con pensamientos reconfortantes.
Por eso creo también, que la asertividad como estrategia comunicativa es esencial. La asertividad como habilidad comunicativa y como habito conductual facilita la comunicación, potencializa la efectividad en la misma y ayuda a logar obtener respeto, atención y colaboración de los demás guardando tu sentido de identidad, de valor e integridad y todo eso respetando en todos los sentidos a los demás. El ambiente que creas a tu alrededor cuando eres asertiva atrae múltiples oportunidades de trabajo, mejores amigos, relaciones familiares y personales más estables e incluso el respeto de tus adversarios. Sin embargo, lo más importante de la asertividad es el sentido de autovaloración, autoestima y fortaleza que alcanzas. Mientras más amenudeo practicas comunicación asertiva mas se afianzan tu identidad, autenticidad y libertad.
Sr Juby,
ResponEliminaNingún hombre es una isla, algo completo en sí mismo; todo hombre es un fragmento del continente.
“Donne, John (1631)”
Aquesta entrada m'ha interessat moltíssim, Ferran.
ResponEliminaAra que la rellegeixo, quan ja fa uns dies que la vas penjar, veig que podria quedar molt complementada per tot el que vam parlar a la classe d'n Paco López de "Fer i rebre crítiques" i del seu article "Les habilitats socials de l'educador: un recurs clau en la relació d'ajuda" (revista Educació social, núm.10, pàg. 41-56).
Veig que ho tinc molt present en el meu dia a dia. El que més m'interessa de tot plegat és que no queda com a bibliografia de calaix, sinó que l'hem ben interioritzat i ja forma part de la nostra motxilla.