El Comandant Francès Napoleó Bonaparte va dir en una ocasió: "Tota ordre que pugui ser mal interpretada, serà mal interpretada". Qui millor per dir-ho que un estratega brillant el qual l'èxit propi i la vida dels seus soldats depenia directament de la interpretació precisa i correcta de les seves ordres.
Si totes les persones són tan diferents de pensament i caràcter, imaginin la importància de comunicar correctament idees, visions i ordres perquè treballin com un equip de forma unànime malgrat les seves diferències.
Ja és molt difícil poder bregar amb persones en un grup de treball, ja que a més de les seves diferències personals, l'estrès del treball, les condicions físiques i ergonòmiques que poden i de fet, cansen en determinats moments i oportunitats, com per menysprear l'habilitat i capacitat de poder comunicar una visió.
Les grans obres s'han fet possible perquè els qui les han fet primer van haver de comunicar-les. Una bona idea només és una bona idea sense comunicació, però quan s'aconsegueix transmetre com a missatge deixa de ser una idea i esdevé un projecte que involucra a moltes persones.
La comunicación entre las personas resulta, muchas veces, casi imposible. El error está en el cómo decimos nuestras ideas. Con frecuencia acusamos, agredimos, peleamos, no preguntamos las causas de algún comportamiento, sino que tenemos una idea prefijada y sobre ella hablamos. Tenemos que aprender a comunicarnos. Es muy importante abrirnos a los demás para conocerlos y que nos conozcan. Si no lo hacemos, no podremos conocer la riqueza que hay dentro de cada uno. La falta de comunicación conlleva muchos problemas.
ResponEliminaGracias a la comunicación podemos llegar a conocer a las personas, ya que, a través de ella podemos saber todo lo que piensa, siente y hace. Si la gente no se pudiera comunicar, sería imposible llegarse a la convivencia correcta. Por medio del diálogo personal, se intercambian ideas, frases y sentimientos. O sea que sin la comunicación, sería imposible conocerse y ayudarse mutuamente.
Con lo cual encuentro casi vital el comunicarse y consecuentemente la comunicación en sí, para extrapolar a la siguiente idea, que seria la del liderazgo. Un buen liderazgo no puede existir sin ser buen comunicador.
Interesante introducción :)
Penso que lideratge i comunicació van sempre de la mà ja que per tal de liderar un grup de persones cap a objectius comuns cal tenir unes bones habilitats de relació i interacció amb els altres. És important saber parlar, expressar-se, escoltar, motivar, saber gestionar conflictes i poder crear un bon clima per aconseguir les fites marcades.
ResponEliminaQuan defenso la idea que un bon líder ha de saber escoltar és perquè molt sovint confonem sentir amb escoltar. Sentir és percebre les vibracions de so però escoltar és entendre, comprendre i donar sentit al que s’escolta. Quan parlo de la necessitat d’escoltar per empatitzar amb l’altre em refereixo a la necessitat de practicar l’escolta activa, que és l’habilitat d’escoltar no només el que la persona està expressant directament, sinó també els sentiments, que donen suport al que s’està dient.
Estic d’acord amb Lord Altimira quan diu que l’important de la comunicació és el “com”. Una gran part dels problemes que ens trobem en la societat actual estan relacionats amb les dificultats que tenim amb el COM ens comuniquem i relacionem amb els altres.
Crec que un bon líder ha de tenir present que la comunicació és clau dins l’organització i per això ha d’assegurar-se que els objectius són clars per tothom, ha de facilitar que l’estructura de l’organització sigui una eina per la comunicació, ha de mostrar coherència entre el que diu i el que fa, ser empàtic, empoderar els seus treballadors i practicar la comunicació assertiva.
Si, pero hem de tenir present que totes les personaes tenim la gran avantatge de poder-nos comunicar, però no sabem utilitzar aquest gran atribut de manera efectiva (o sigui al 100%). Els majors èxits s'inicien amb una bona comunicació però també els problemes, els conflictes, les guerres i moltes altres tragèdies s'originen en les falles de comunicació.
ResponEliminaLa veritat és que pocs sabem com expressar-nos i molt menys sabem escoltar. Quan parlem solem ser agressius, impositius i rudes en les nostres paraules i el nostre llenguatge corporal. Algunes vegades som passius i no diem el que pensem ni expressem el que sentim. Altres vegades som confusos ja que diem una cosa però realment volem dir una altra. L'ideal és ser assertiu, que implica dir la veritat i expressar el que sentim de manera clara però respectuosa.
D'altra banda, quan li toca parlar a l'altre ens desconnectem i no posem atenció o bé interrompem i no el deixem parlar. L'ideal és aprendre a escoltar de manera atenta i activa, és a dir fer el nostre major esforç per entendre l'altra persona i després verificar que hem comprès encertadament el que ens volen dir.
---"Los hombres viven en comunidad, en razón de las cosas que tienen en común, y la comunicación es el medio como posee cosas en común"--- (John Dewey)
Estic d’acord amb les idees exposades sobre la comunicació i la seva importància en el perfil d’un bon líder.
ResponEliminaPerò igual d’important està saber escoltar. Aquesta qualitat no és tan fàcil d’aplicar i molts cops escoltem però no de veritat. Escoltar de veritat tal i com ho descriu Michael Ende en el seu llibre Momo d’Alfaguara juvenil a la pàg 20 i 21:
“Lo que la pequeña Momo sabía hacer como nadie era escuchar. Eso no es nada especial, dirá, quizás, algún lector, cualquiera sabe escuchar.
Pues eso es un error. Muy pocas personas saben escuchar de verdad. Y la manera en que sabía escuchar Momo era única.
Momo sabia escuchar de tal manera que a la gente tonta se le ocurrían, de repente, ideas muy inteligentes. No porque dijera o preguntara algo que llevara a los demás a pensar esas ideas, no; simplemente estaba allí y escuchaba con toda la atención y toda simpatía. Mientras tanto miraba a el otro con sus grandes ojos negros y el otro en cuestión notaba de inmediato cómo se les ocurrían pensamientos que nunca hubiera creído que estaban en él.
Sabía escuchar de tal manera que la gente perpleja o indecisa sabia muy bien, de repente, qué era lo que quería. O los tímidos se sentían de súbito muy libres y valerosos. O los desgraciados y agobiados se volvían confiados y alegres. Y si alguien creía que su vida estaba totalmente perdida y que era insignificante y que el mismo no era más que uno entre millones, y que no importaba nada y que se podía sustituir con la misma facilidad que una maceta rota, iba y le contaba todo eso a la pequeña Momo, y le resultaba claro, de modo misterioso mientras hablaba, que tal como era sólo había uno entre todos los hombres y que, por eso era importante a su manera, para el mundo.
¡Así sabia escuchar Momo!
Escolar d’aquesta manera no és fàcil i s’ha d’aprendre. Saber escoltar de veritat és reconèixer a l’altre, establir lligams, complicitats, compartir significats...per fer-ho de veritat necessitem temps. I molts cops diem que no disposem de temps, frase molt utilitzada en la postmodernitat o com diu Bauman en la societat líquida. Hem de retomar el valor al temps. És una necessitat imprescindible en la nostra societat i també per un líder que vulgui ser-ho de veritat.
Maria-Antonia